Cercar

VilaWeb recorda que aquest article es basa en estimacions demoscòpiques i tan sols s’ha d’interpretar tenint en compte aquesta limitació. Tal com s’ha demostrat en processos electorals anteriors, no hi ha cap garantia que aquestes dades es reflecteixin en el resultat final. Aquesta setmana comença la campanya de les eleccions espanyoles del 29 de novembre i totes les enquestes coincideixen en l’element fonamental, que és la majoria absoluta del PP i Vox. Tanmateix, hi ha diferències considerables entre els sondatges, tant sobre la tendència que es detecta com sobre l’amplitud de la majoria que podrien aconseguir les dues formacions de dreta. El panorama electoral s’ha anat definint aquests darrers dies, amb la concreció dels noms que nodreixen les candidatures, la tria dels lemes i les aliances, com ara la del Front Ampli , Compromís i Ara Més . Tot plegat, sense haver començat la campanya oficialment i en un context polític i marcat per la tragèdia ferroviària d’Urda i la dimissió del ministre de Transports espanyol, Óscar Puente , dos fets d’un impacte electoral encara difícil de determinar.

Els qui tenim més d’una edat recordem com si fos ara un dels primers lemes del moviment per l’habitatge a l’estat: “No tindràs una casa en la teva puta vida.” Era cap allà al 2006, i a les catacumbes d’internet encara se’n pot trobar algun cartell ; a sota del reclam “Per un habitatge digne” s’hi anunciava el paquet “manifestació + acampada”. Doncs vint anys i un mes més tard, la història fa capicua: l’acampada ja hi és i després vindrà la manifestació, aquesta en el context d’una vaga general. La sensació és d’una mena que els independentistes coneixem bé: som on érem fa vint anys, però pitjor. Tanmateix, els qui el 2006 encara no havien nascut s’hi troben per primera vegada, i aquest món en semicol·lapse és l’únic que han conegut. Les últimes generacions de jóvens que es van poder procurar casa, com la generació dels seus pares, tenim la sensació que ens vam escapar d’un incendi just quan ja ens cremava la cua.

VilaWeb farà dissabte, 14 de novembre , a les 11.00, la tercera sessió del cicle d’ Assemblees de Lectors . La reunió serà al Casal de Perpinyà (avinguda del Liceu, 23) i agafarà el relleu de la que es va fer a València al centre Octubre, que va recollir les consultes, comentaris i visions de la comunitat de lectors sobre l’actualitat informativa i el paper del diari. A la reunió de Perpinyà, igual que a la resta de sessions programades, hi podran assistir tant els subscriptors com els lectors . Tots tindran l’oportunitat de conversar i de fer preguntes sobre l’actualitat i VilaWeb. El director, Vicent Partal , explicarà els projectes en marxa i futurs i escoltarà, especialment, els comentaris o crítiques dels assistents. Enguany, a més, analitzarà els desafiaments i les amenaces del periodisme i com els afrontem. Vull formar-hi part de l’Assemblea de Lectors!

The Washington Post · Anthony Faiola i Marina Dias Buenos Aires, Argentina. El papa Lleó XIV va criticar indirectament l’austeritat polaritzadora i el to provocador del president de l’Argentina, Javier Milei, i va prendre partit en el debat polític al país del seu predecessor. Tant si ho volia com si no, les paraules amb què Lleó es va adreçar abans-d’ahir, diumenge, als polítics i diplomàtics argentins concentrats al Palacio Libertad de Buenos Aires van tenir el to d’un discurs polític. Els adversaris de Milei van aplaudir amb força els passatges que es podien interpretar com a crítiques a les polítiques del president argentí. Potser l’aplaudiment més fort va arribar quan Lleó va dir: “L’economia ha d’estar al servei de les persones, i no les persones al servei de l’economia.” Lleó va arribar diumenge a un país on el papa Francesc no havia tornat després d’ascendir al tron de Sant Pere.

Aquests darrers anys, més d’una vegada i més de dues, alguns lectors i subscriptors del diari m’han demanat per quin motiu no publicàvem una entrevista al president Carles Puigdemont. Sempre he respost –perquè era així– que ell no ho volia. Li’n vam poder fer una el 2024 com a candidat de Junts i perquè hi havia eleccions, però fa anys –o feia anys– que es negava a concedir entrevistes en la condició de president a l’exili –no solament a VilaWeb, és clar. La darrera entrevista en aquest diari és del desembre del 2018. N’havíem fet una altra el desembre del 2017 ja a Brussel·les, així que començà l’exili, i veníem d’ una entrevista al Palau de la Generalitat, el 15 de setembre de 2017 que va ser especialment accidentada –perquè a la meitat de l’entrevista vam saber que la Guàrdia Civil espanyola havia provat d’entrar a la redacció de VilaWeb.

Toni Comín haurà hagut d’esperar gairebé dos anys i mig per a poder participar en el plenari del Parlament Europeu com a eurodiputat elegit el maig del 2024. Durant tot aquest temps, la presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola , no li ha reconegut els drets com a eurodiputat malgrat haver obtingut més de 440.000 vots, amb l’argument que la Junta Electoral espanyola (JEC) no l’havia inclòs en la llista d’eurodiputats de la circumscripció de l’estat espanyol. Perquè no havia complert el tràmit de prometre presencialment, a Madrid, la constitució. Finalment, amb l’aplicació de l’amnistia i l’aixecament de l’ordre de detenció, Comín va complir el tràmit el 22 d’octubre proppassat, just abans de tornar de l’exili, i d’aleshores ençà ja té reconeguda la condició d’eurodiputat. Demà, 11 de novembre, Metsola li donarà la benvinguda a la cambra, amb la controvèrsia encara oberta amb Junts sobre el grup parlamentari en què s’inscriurà.

L’ínclita Cayetana Álvarez de Toledo –poques vegades un nom ho explica tot de manera tan clara i diàfana– ha fet diana a l’hora de diagnosticar la clau que obri tots els panys dels problemes que assoten Espanya: l’orellera. Més concretament, com ells en diuen: el pinganillo –perquè també poques vegades un terme en concret ho explica tot de manera també tan clara i diàfana. És a dir, la primera primeríssima mesura que aplicarà Álvarez de Toledo en cas de guanyar les eleccions espanyoles del pròxim 29 de novembre –que guanyaran, d’altra banda– serà prohibir que els –pocs– diputats díscols que s’expressen en la llengua vernacla de llur província –novament, la claredat cristal·lina de les paraules: allò propi de l’esclau i la terra vençuda– puguen continuar fent-ho. A partir de llavors, tot haurà de ser en castellà i, doncs, els maleïts pinganillos seran història.

Comencen tres dies de vaga que afectaran la mobilitat en transport públic: avui, 10 de novembre, i dijous, 12 de novembre, per les vagues a RENFE convocades pel Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris ( SEMAF ); i demà, 11 de novembre, per la vaga general pel dret d’habitatge i les condicions de vida. Les vagues de SEMAF reprenen un cicle de reivindicacions per a reclamar més seguretat ferroviària, que ja els va dur a fer vaga el 29 d’octubre . Avui hi ha convocada una vaga total, i dijous, una de parcial. A Catalunya, hi ha serveis mínims del 66% en hora punta, i del 33% la resta del dia. En canvi, al País Valencià són del 75% durant l’hora punta i del 50% la resta del dia. A banda, a la mitjana distància són d’un 65%, d’un 72% als trens de gran velocitat i d’un 20% en el transport de mercaderies.

El consejero delegado de Nvidia, Jensen Huang, charla con el presidente de Estados Unidos, Donald Trump, hace un mes.

Tons of chilled and frozen food was spoiled last month as fridges and freezers in hundreds of supermarkets heated up.

El Sindicat de Llogateres ha escalfat motors per la vaga general de l’11 de novembre amb un acte reivindicatiu, cultural i festiu a la sala la Paloma , que ha aplegat centenars de persones. “La vaga serà un èxit rotund, Catalunya es paralitzarà”, s’ha mostrat confiada la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo . “Ja es va notant l’efecte bola de neu, no? El metro tancarà, la SEAT tancarà, a Amazon els treballadors estan organitzadíssims, el món de la cultura també abaixarà el teló”, ha enumerat Arcarazo. “Cada hora que passa ens arriben noves notícies d’assemblees d’empresa on hi ha la unanimitat de la plantilla per fer vaga”, ha continuat la portaveu del Sindicat, que considera que les pròximes hores són fonamentals.

Xavier Pellicer