Política

El líder de Vox, Santiago Abascal, con David Broncano en 'La Revuelta'.

L'octubre del 2019, durant una conversa amb Gerard Piqué a La Resistència , el futbolista li va preguntar a David Broncano: "Tu portaries Abascal al teu programa?". "No, jo no", li va respondre el presentador arran de la polèmica per l'entrevista, uns dies abans, de Pablo Motos a Abascal a El Hormiguero . Set anys més tard, el candidat de Vox a les eleccions generals ha passat aquest dilluns per La Revuelta .

Entrevista a Pedro Sánchez en La Séptima esta noche.

Hi ha un càntic que la dreta i l'extrema dreta han abanderat durant tota la legislatura: “Pedro Sánchez, fill de puta”. Un lema que va inaugurar Isabel Díaz Ayuso el novembre del 2023 durant el debat d'investidura del líder del PSOE. Com ja va fer amb el “Perro Sanxe”, el president espanyol vol canviar ara la connotació negativa d'aquest insult, tot i que la tasca se li complica. “Treballo perquè el 29 de novembre molta gent digui «Pedro Sánchez, quin fill de puta»”. Així ho ha verbalitzat en una entrevista a La Séptima, en la qual també ha pronosticat que a les eleccions hi haurà una “mobilització històrica” que “superarà” el 70% i ha expressat la “confiança” a poder “reeditar” la majoria progressista: “A mi m'han donat per jubilat durant moltes eleccions i aquí continuo, cotitzant a la Seguretat Social”, ha dit quan el periodista Javier Ruiz li ha preguntat si deixaria la política si no pogués continuar governant.

El presidente plantea la disyuntiva si los españoles quieren "un vicepresidente como Cuerpo o como Abascal"

VilaWeb recorda que aquest article es basa en estimacions demoscòpiques i tan sols s’ha d’interpretar tenint en compte aquesta limitació. Tal com s’ha demostrat en processos electorals anteriors, no hi ha cap garantia que aquestes dades es reflecteixin en el resultat final. Aquesta setmana comença la campanya de les eleccions espanyoles del 29 de novembre i totes les enquestes coincideixen en l’element fonamental, que és la majoria absoluta del PP i Vox. Tanmateix, hi ha diferències considerables entre els sondatges, tant sobre la tendència que es detecta com sobre l’amplitud de la majoria que podrien aconseguir les dues formacions de dreta. El panorama electoral s’ha anat definint aquests darrers dies, amb la concreció dels noms que nodreixen les candidatures, la tria dels lemes i les aliances, com ara la del Front Ampli , Compromís i Ara Més . Tot plegat, sense haver començat la campanya oficialment i en un context polític i marcat per la tragèdia ferroviària d’Urda i la dimissió del ministre de Transports espanyol, Óscar Puente , dos fets d’un impacte electoral encara difícil de determinar.

The Washington Post · Anthony Faiola i Marina Dias Buenos Aires, Argentina. El papa Lleó XIV va criticar indirectament l’austeritat polaritzadora i el to provocador del president de l’Argentina, Javier Milei, i va prendre partit en el debat polític al país del seu predecessor. Tant si ho volia com si no, les paraules amb què Lleó es va adreçar abans-d’ahir, diumenge, als polítics i diplomàtics argentins concentrats al Palacio Libertad de Buenos Aires van tenir el to d’un discurs polític. Els adversaris de Milei van aplaudir amb força els passatges que es podien interpretar com a crítiques a les polítiques del president argentí. Potser l’aplaudiment més fort va arribar quan Lleó va dir: “L’economia ha d’estar al servei de les persones, i no les persones al servei de l’economia.” Lleó va arribar diumenge a un país on el papa Francesc no havia tornat després d’ascendir al tron de Sant Pere.

Aquests darrers anys, més d’una vegada i més de dues, alguns lectors i subscriptors del diari m’han demanat per quin motiu no publicàvem una entrevista al president Carles Puigdemont. Sempre he respost –perquè era així– que ell no ho volia. Li’n vam poder fer una el 2024 com a candidat de Junts i perquè hi havia eleccions, però fa anys –o feia anys– que es negava a concedir entrevistes en la condició de president a l’exili –no solament a VilaWeb, és clar. La darrera entrevista en aquest diari és del desembre del 2018. N’havíem fet una altra el desembre del 2017 ja a Brussel·les, així que començà l’exili, i veníem d’ una entrevista al Palau de la Generalitat, el 15 de setembre de 2017 que va ser especialment accidentada –perquè a la meitat de l’entrevista vam saber que la Guàrdia Civil espanyola havia provat d’entrar a la redacció de VilaWeb.

Toni Comín haurà hagut d’esperar gairebé dos anys i mig per a poder participar en el plenari del Parlament Europeu com a eurodiputat elegit el maig del 2024. Durant tot aquest temps, la presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola , no li ha reconegut els drets com a eurodiputat malgrat haver obtingut més de 440.000 vots, amb l’argument que la Junta Electoral espanyola (JEC) no l’havia inclòs en la llista d’eurodiputats de la circumscripció de l’estat espanyol. Perquè no havia complert el tràmit de prometre presencialment, a Madrid, la constitució. Finalment, amb l’aplicació de l’amnistia i l’aixecament de l’ordre de detenció, Comín va complir el tràmit el 22 d’octubre proppassat, just abans de tornar de l’exili, i d’aleshores ençà ja té reconeguda la condició d’eurodiputat. Demà, 11 de novembre, Metsola li donarà la benvinguda a la cambra, amb la controvèrsia encara oberta amb Junts sobre el grup parlamentari en què s’inscriurà.

L’ínclita Cayetana Álvarez de Toledo –poques vegades un nom ho explica tot de manera tan clara i diàfana– ha fet diana a l’hora de diagnosticar la clau que obri tots els panys dels problemes que assoten Espanya: l’orellera. Més concretament, com ells en diuen: el pinganillo –perquè també poques vegades un terme en concret ho explica tot de manera també tan clara i diàfana. És a dir, la primera primeríssima mesura que aplicarà Álvarez de Toledo en cas de guanyar les eleccions espanyoles del pròxim 29 de novembre –que guanyaran, d’altra banda– serà prohibir que els –pocs– diputats díscols que s’expressen en la llengua vernacla de llur província –novament, la claredat cristal·lina de les paraules: allò propi de l’esclau i la terra vençuda– puguen continuar fent-ho. A partir de llavors, tot haurà de ser en castellà i, doncs, els maleïts pinganillos seran història.

El consejero delegado de Nvidia, Jensen Huang, charla con el presidente de Estados Unidos, Donald Trump, hace un mes.

El líder de Vox y candidato a la Presidencia del Gobierno, Santiago Abascal , visita este lunes La Revuelta , el programa de La 1 presentado por David Broncano , en plena precampaña para las elecciones generales del próximo 29 de noviembre y a solo cuatro días del inicio oficial de la campaña electoral. Abascal se sienta en el programa de Broncano después de que ya lo hayan hecho en esta precampaña el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez , y los candidatos de Podemos y ERC, Irene Montero y Gabriel Rufián. Su visita llega, además, rodeada de polémica por los cambios en el público habitual del programa , después de que la productora cancelara la asistencia de los espectadores inicialmente convocados y optara por una selección diferente, a través de un casting , para esta entrevista. La decisión ha provocado críticas desde el Gobierno.